dilluns, 11 de desembre de 2017

[1r] PEL·LÍCULA: Los chicos del coro


Bruno Coulais és el compositor i director de la música de la pel·lícula. Hi ha però, una cançó, "La nuit", que és de Jean-Philippe Rameau (1683-1764), compositor i teòric francès, contemporani proper de J. S. Bach, G. F. Händel, D. Scarlatti o G. Ph. Telemann, etc. Fou el compositor francès més destacat del seu temps en l'àmbit de la música dramàtica i un innovador important de la teoria harmònica.
La major part de la banda sonora de la pel·lícula està formada per cançons que serviran perquè les canti el cor que crea Clément Mathieu, i també per il·lustrar diversos ambients en moments determinats. Bruno Coulais fa servir un cor de veus blanques, una orquestra simfònica i el piano.
La cançó que més sona és "Caresse sur l'océan". La sentim diverses vegades com a fons de diverses situacions al llarg del film. És com el leitmotiv (motiu conductor) de la pel·lícula. Per altra banda, hi ha dues peces de música importants de molta càrrega dramàtica, "L'arrivée à l'école" (l'Arribada a l'escola) i "L'incendie" (l'Incendi), que ajuden molt a situar-nos en l'escena.
Cal destacar que de totes les cançons que canten els nens, només dues són cantades A cappella (obra escrita a diverses veus sense acompanyament), les altres les acompanya el piano o l'orquestra. Totes les cançons són cantades a veus i en la majoria es poden distingir molt clarament la veu aguda i la greu.

Preguntes de reflexió sobre la pel·lícula:

  1. Quina diferència hi ha entre un cor de veus blanques i un cor de veus mixtes?
  2. Quan canta Pierre Morhange sol, què fa la resta del cor?
  3. Sembla que el compositor té predilecció per dos instruments, ja que si escolteu atentament veureu que destaquen per sobre dels altres. Un és de corda pinçada i l'altre de la família de vent fusta. Sabeu quins instruments són?
  4. Per què Mathieu fa una prova de veu als nens, abans de començar a treballar?
  5. A la vostra escola canteu o potser toqueu algun instrument, o les dues coses. Creieu que és possible poder fer un cor que soni tanbé en una escola com aquella?
  6. Us heu fixat si abans de començar una cançó, Mathieu dóna el to? És possible començar sense saber el to?
  7. Si recordeu la classificació de les veus, digueu quines veus té un cor de veus blanques i quines veus té un cor de veus mixtes.
  8. Creieu que el fet de fer música en grup, pot ajudar a saber-nos relacionar d'una manera adequada els uns amb els altres?
  9. Podríeu explicar quines sensacions heu tingut amb alguna de les cançons?

[2n] PEL·LÍCULA: Amadeus, de Milos Forman

Amadeus triomfa en reflectir un apassionat drama humà, un sumptuós període èpic, una esplèndida celebració de la música de Wolfgang Amadeus Mozart i una pel·lícula guanyadora de 8 Òscars de l'Acadèmia, incloent Millor Pel·lícula (produïda per Saul Zaentz), Millor Actor (F. Murray Abraham), Millor Director (Milos Forman) i Millor Guió Adaptat (Peter Shaffer).
L'acció transcorre durant el 1781 i Antonio Salieri (Abraham) és el docte compositor de la cot de l'Emperador Josep II. Des del moment en que Mozart (Tom Hulce, nominat a l'Òscar pel seu apassionant treball a Amadeus) arriba a la cort. Salieri descobreix horroritzat que el talent i la genialitat musical que desitjava per a ell han estat atorgats a un home infantil, luxuriós i jactanciós. Boig per l'enveja, confabula la destrucció de Mozart. Potser, fins i tot la seva mort.

Preguntes de reflexió sobre la pel·lícula.
  1. Al principi de la pel·lícula Antonio Salieri presenta a Mozart. Com el recorda?
  2. Què anhelava des de nen Salieri? Gràcies a què ho aconsegueix?
  3. Qui era el compositor de cambra de l'emperador José II?
  4. En el concert a la Residència de l'arquebisbe de Salzburg:
    • Com es presenta en la pel·lícula a jove Mozart?
    • Qui assisteixen de públic?
    • Quina va ser la resposta del públic? I la valoració de Salieri?
  5. L'emperador coneix a Mozart:
    • Com es comporta Mozart?
    • Quin és l'argument del llibret per al qual Mozart proposa compondre l'òpera per l'emperador?
  6. On té lloc l'escena de la lliçó de cant de Madame Cavallieri.
  7. Estrena de l'òpera "El rapto en el serrallo", Viena 1782.
    • Li va agradar a l'emperador l'òpera de Mozart?
    • Com es va prendre Mozart aquesta crítica? Admet amb grat la crítica musical de l'emperador?
  8. Leopold Mozart sol·licita a l'Arxiduc una nova oportunitat:
    • Quina feina està pensant l'emperador oferir a Mozart?
    • Per què ensenya Frau Mozart les partitures del seu marit a Salieri?
  9. Ni una sola correcció ...
    • Per què s'ofèn Salieri en analitzar les partitures de Mozart?
    • Com justifica la perfecció de la música composta per Mozart?
    • A qui "declara la guerra" Salieri?
  10. El pare de Mozart visita Viena.
    • Leopold Mozart, el pare de Mozart, es presenta inesperadament a Viena, després de diversos mesos. Per què no aprova la vida que porta el seu fill?
  11. Concert per a piano a l'aire lliure.
    • Qui és l'amfitrió del concert? Hi ha públic?
  12. Les Noces de Fígaro.
    • Per què l'emperador desaprova el tema del llibret?
    • Quin tipus de personatges prefereix Mozart per les seves òperes?
    • Quantes representacions es van realitzar de les Noces de Fígaro? Per què?
  13. Segons el guionista i el director de la pel·lícula:
    • Com es disfressa Salieri per encarregar la Missa de difunts a Mozart?
    • Què pretenia que cregués Mozart?
    • On esperava Salieri estrenar aquesta missa de difunts?
  14. Últimes obres:
    • Com resol Milos Forman (director de la pel·lícula) el desenllaç final?
    • Descriu l'enterrament de Mozart en la pel·lícula. Correspon amb el que va poder ocórrer en realitat? Raona la teva resposta.
  15. Realitza, finalment, un comentari personal sobre la pel·lícula. Quines coses t'han agradat més? Què menys? Què coneixies abans de la vida de Mozart? Quina de les audicions t'ha agradat més? Per què? ...

divendres, 24 de novembre de 2017

[2n] Formes instrumentals del Barroc

FUGA

És una composició polifònica que té l'origen en el ricercari. Normalment és una obra per a instruments de tecla. Encara que pot ser per qualsevol altre instrument polifònic o per conjunts tant instrumentals com vocals.

  • La fuga es desenvolupa en un sol moviment. 
  • Es basa en la tècnica de la imitació. 
  • És una obra per a diverses veus (3-4), amb una estructura complexa que bàsicament consisteix en la reaparició constant d'un tema o melodia principal, anomenat subjecte, acompanyat d'altres temes secundaris.
El subjecte o tema principal es presenta per primera vegada en una sola veu, després va sent interpretat per les altres veus, una per una a manera d'imitació. Al llarg de la fuga el tema reapareix constantment, juntament amb els tema secundaris, al final les veus acaben juntes en un final comú, també anomenat coda.

SUITE

La base de la suite instrumental barroca està en la música de danses del Renaixement que s'agrupaven normalment en parells (ràpides, lentes). La suite està formada per una successió de danses (Alemanda, Courante, Zarabanda, Giga, Gavota, Bourré, etc .). de ritmes contrastats, que han perdut el seu caràcter ballable. El nombre i tipus de danses és variable encara que hi ha algunes que apareixen amb més freqüència. La suite pot ser per a un instrument solista, per a un conjunt reduït d'instruments o per l'orquestra.

CONCERT

El concert és una forma instrumental que va aparèixer durant les dues últimes dècades del segle XVII, i que es va convertir en una de les formes instrumentals més importants del Barroc. En el concert es resumeixen totes les característiques de la música barroca: el contrast de moviments ràpids i lents, l'oposició de timbres i intensitats, l'estil concertato en la confrontació del conjunt d'instruments de l'orquestra amb el solista o els solistes.

Dins el concert barroc podem distingir:

  • El concert grosso, gènere representatiu de la música instrumental barroca, escrit per un petit grup de solistes (concertino) i orquestra (tutti) que dialoguen entre si.
  • El concert per a solista també existeix aquest diàleg, el solista és el protagonista de l'obra i ha de mostrar tant la capacitat tècnica de l'instrument com la seva capacitat expressiva.

Està estructurat en tres moviments: ràpid-lent-ràpid. En el primer moviment i en el tercer, és l'orquestra qui comença amb el seu tema, deixant pas posteriorment a solista o els solistes, a partir d'aquí s'inicia un diàleg entre ambdós: orquestra-solista. En el segon és el solista o els solistes els protagonistes del moviment, encara que també pugui ser estructurat com el primer i el tercer.


SONATA

És una composició instrumental per a un grup reduït d'instruments amb baix continu i que consta de diversos moviments constrastats, sovint quatre moviments (lent-ràpid-lent-ràpid).
Cal tenir en compte que l'esplendor de la sonata arribà a l'època del Classicisme.

Informació extreta de: http://www.juntadeandalucia.es/averroes/iesmateoaleman/musica/documentos/3eso/form_instr_barr.htm



[1r] Diapositives Tema 5

[1r] Instruments de percussió: Idiòfons i membranòfons.

Aquí tenim un instrument idiòfon de so determinat.

Aquí tenim les campanes de vidre.

Aquí tenim una batucada que és un grup d'instruments membranòfons generalment.

La bateria, l'instrument de percussió per excel·lència.

[2n] Diapositives Tema 3: El Barroc